Un model agrari dependent de l’exterior
Catalunya s’ha convertit en un país eminentment forestal, amb una quarta part del territori ocupada per conreus, principalment de secà. Una part molt important d’aquests conreus està condicionada per la forta orientació cap a la indústria càrnia exportadora que presenta el sistema agrari català. Gran part de les terres es destina a produir aliments per al bestiar, especialment farratges i cereals, mentre que cultius clau per a l’alimentació humana, com les hortalisses, les lleguminoses o l’olivera, tenen un pes menor.
Tot i l’elevada producció d’aliments per al bestiar, Catalunya continua important grans volums de cereals, farratges i altres matèries primeres per a l’alimentació animal. Alhora, les exportacions estan dominades pels productes carnis i, en menor mesura, per la fruita, fet que reflecteix un model agroalimentari integrat en cadenes globals i dependent de fluxos comercials externs i inestabilitat geopolítica. Durant les darreres dècades, aquesta dependència exterior s’ha accentuat: les importacions de cereals, farratges i altres productes destinats al consum animal han crescut un 67%, mentre que les exportacions de productes carnis, farratges, olis i fruita han augmentat un 49%.
Els indicadors apunten que caldria més del doble de la superfície agrària actual per cobrir el consum alimentari de Catalunya. Aquesta situació posa sobre la taula la necessitat de repensar el model productiu, diversificar la producció agrària i reforçar sistemes alimentaris més arrelats al territori.
